Filed under: Últims esdeveniments, Temporada de Música per a Cobla a l'Auditori
Aquesta setmana la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona hem tornat a viure un esdeveniment excepcional a l’Auditori de Barcelona en els assajos i el concert que vam fer amb el Niño Josele i amb el quartet de jazz format pel Joan Díaz al piano, el Gabriel Amargant al saxo, el Pep Pérez Cucurella al baix i el David Gómez a la bateria. Amb una combinació de temes dels dos darrers treballs discogràfics del Niño Josele, Española i Paz, la cobla vam fer les funcions de big band per interpretar els temes que, sense poder-se etiquetar com a flamenc o com a jazz, sens dubte parteixen d’aquests dos llenguatges.
El Joan Díaz es va encarregar de fer funcionar aquesta banda tímbricament tan complexa i aparentment tan allunyada amb uns arranjaments que mantenien la cobla a un discret segon pla, mentre el Niño Josele dialogava amb els excel·lents músics de la banda. De fet, ell mateix va confessar, durant la prova acústica, trobar-se estrany en la disposició dalt l’escenari, situat a primer terme, amb la banda distribuïda al seu darrere i la cobla a l’extrem dret de l’escenari.
El Niño Josele és un gran comunicador i el seu llenguatge és la música. Partint del flamenc, va oferir la seva visió de la música de Bill Evans al seu disc Paz. I, com a músic i amant de la música que és, li agrada comunicar-se no només musicalment amb qui comparteix escenari, sinó també visualment. Per això es trobava estrany quan els solos de saxo, piano, baix i bateria sonaven al seu darrere i ell no tenia contacte visual amb els músics, perquè li agrada dialogar i interactuar amb cadascun dels solistes.
Aquesta incomoditat, però, ningú l’hauria sospitada durant el concert, que va arrancar amb la força de l’arrel flamenca amb el Niño Josele tot sol dalt l’escenari interpretant Camino de Lucía i que s’havia de mantenir fins al final, després d’obsequiar al públic que aplaudia dempeus a platea amb el tema Waltz for Debby de Bill Evans. Entre l’un i l’altre, onze temes més, del mateix Josele o d’Evans. Temes per a trio (guitarra, baix i bateria), per a quintet (afegint-hi el piano i el saxo), per a duet (amb un magnífic Joan Díaz a la melòdica i el Niño Josele esplendorós a la guitarra), per tota la banda amb la secció de metalls de la cobla o amb la cobla sencera. Una varietat tímbrica que, sumada a l’excel·lent gust i distribució dels temes i, per damunt de tot, al talent del Niño Josele i dels músics de la banda, van fer que el concert passés en un sospir.
Tot i la platea de la sala Oriol Martorell plena, encara ara no comprenem com pot ser que aquesta música no interessi a prou gent com per haver-lo pogut dur a terme a la sala gran de l’Auditori, la Pau Casals, tal i com estava previst. Teníem un músic d’elit reconegut internacionalment. Teníem una banda formada per quatre músics d’autèntic luxe. Què manté la gent allunyada del so de la cobla, del flamenc, del jazz, de tot a la vegada? El desconeixement? Els prejudicis? Quina llàstima! Per part nostra només podem esperar que aquest concert es repeteixi. Potser més enllà de l’Ebre o dels Pirineus. Potser a l’altra banda de l’Atlàntic. Aleshores, després de voltar món, ens sentirem dir des d’aquí: “I quan penseu fer-ho a Catalunya, això?” De moment ja ho hem fet i volem agrair enormement a les tres o quatre-centes persones que s’ho van creure des del principi i que ahir ens van tornar amb forma d’aplaudiments el que des de l’escenari els vam oferir amb música.
Enllaços:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/214856
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/cobla-sabor-sha-descobrir-1400011
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/499823.html
