Filed under: 2n cicle de música per a cobla a l'Auditori
El dissabte 23 de gener es va tancar el Segon Cicle de Música per a Cobla a l’Auditori amb un concert dedicat als joves valors. Vam convidar a la directora Marta Carretón, originària del País Basc, directora assistent de la Banda Municipal de Barcelona perquè es fes càrrec de la direcció de les diverses obres que integraven el programa del concert, totes elles de compositors contemporanis: Les sardanes El codolar de Josep Coll Ferrando, Sentor de Balada de Jordi Molina, Itineraris de Víctor Cordero, La primera volada d’Ultano Gómez, Quan els ulls es tanquen de Jordi Feliu, Flor d’albat d’Albert Carbonell i Cançó de bressol a la mare absent de Joan Josep Blay; i les obres de format lliure La fantasia del Ges de Pitu Chamorro, el Concert per a clarinet núm. 2 de Sergi Casanelles, Babel de Jesús Ventura i el clàssic Akelarre de Francesc Cassú.
El Concert per a clarinet núm. 2 de Casanelles es va interpretar per primera vegada en públic. El solista va ser un altre jove valor: el clarinetista Miquel Ramos i Salvadó, de només 21 anys, estudiant de l’ESMuC.
Abans de començar el concert, però, la Cobla Sant Jordi li teníem una sorpresa preparada al nostre representant, Josep Antoni Sánchez, que deixa la representació de la cobla després de 26 anys de dedicació absoluta. La sorpresa no va poder ser completa, ja que li va arribar una circular dels diversos actes del conseller de cultura Joan Manuel Tresserras via e-mail, on hi figurava la seva participació al darrer concert del cicle per a Música per a Cobla a l’Auditori, on es faria un petit homenatge a Josep Antoni Sánchez.
Malgrat aquest petit fiasco, poc s’imaginava en Josep Antoni fins a quin punt l’havíem enganyat entre tots plegats: Al conseller l’acompanyaven el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya, Ramon Fontdevila, el director general de l’Auditori, Joan Oller i el carismàtic i prestigiós pianista i compositor Albert Guinovart, el qual ha col·laborat en diverses ocasions amb la cobla Sant Jordi i que es va fer càrrec d’obrir els parlaments, amb unes emotives paraules que van emocionar l’homenatjat Josep Antoni.
L’Oriol Gibert, el qual agafarà el relleu de les tasques de representant de la cobla, també es va apropar al micròfon per dirigir unes paraules de reconeixement a la bona feina que ha fet el Josep Antoni durant aquests 26 anys, així com també ho va fer el Pep Moliner, membre més antic de la cobla després del mateix Josep Antoni.
La Rut Martínez es va fer càrrec de la presentació i organització de l’acte, així com de fer-li entrega d’una caixa que contenia un munt d’escrits que van arribar des de diverses entitats sardanistes, ex-components de la cobla, directors musicals i d’altres cobles que es van voler afegir al reconeixement del nostre representant. D’entre les cartes rebudes, la Rut va escollir-ne algunes d’especialment emotives per llegir-ne un fragment en veu alta.
Finalment, es va entregar al Josep Antoni un ram de mimoses i se li va dedicar un candorós aplaudiment per part de tots els presents a la sala Oriol Martorell de l’Auditori.
El conseller de cultura J.M. Tresserras va tancar el petit homenatge i es va procedir al concert.
***
Les sorpreses, però, no s’havien acabat. Després del concert, un a un, els músics de la Sant Jordi ens vam anar acomiadant “fins demà”, ja que teníem una ballada de sardanes l’endemà al matí, al parc de l’escorxador. Alguns ens vam quedar, com fem sovint, a saludar als coneguts que ens venen a rebre a la sortida de músics de l’Auditori o als que s’esperen a la sortida de la sala. Poc a poc, però, vam anar desfilant, però no pas cap a casa, sinó cap a un bar situat al xamfrà del carrer Casp amb Lepant, on esperàvem al Josep Antoni. Ell quasi s’havia quedat sol, i el Pep el va quasi arrossegar “a prendre algo”. Es van dirigir cap al lloc esmentat i… sorpresa!! Allà l’esperàvem els companys de la cobla, tota una colla d’amics i també el seu company, el Pepe, que l’havia ben enredat, marxant esperitat de l’Auditori dient-li que se n’havia d’anar a treballar. Allà vam acabar de celebrar l’esdeveniment i, quan semblava que ja estava tot fet, va entrar per la porta, davant d’un incrèdul Josep Antoni, el Joan Albert Amargós, que es va afegir a la festa per culminar aquest merescut homenatge.
Una vegada més, Josep Antoni: moltíssimes gràcies per la teva dedicació!
Fotografia: Francesc Botet
Filed under: 2n cicle de música per a cobla a l'Auditori
Barcelona, L’Auditori. Sala Oriol Martorell.
El passat diumenge 19 de desembre, a aquest emblemàtic escenari, la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, va oferir el tercer concert del 2n Cicle de Música per a Cobla a l’Auditori que, en aquesta ocasió, estava dedicat als instruments solistes de la cobla.
A la mitja part del concert es presentaria la nova Associació Musical Manuel Oltra (AMMO) i el seu primer fruit: el disc de sardanes Tribut a Manuel Oltra, produït per la cobla Sant Jordi amb segell discogràfic propi: SJ Produccions.
L’Oriol Gibert es va encarregar de presentar la nova associació i de dirigir unes paraules en reconeixement de la figura del mestre Oltra, el qual va fer acte de presència al concert i es va dirigir, també, al públic amb unes breus paraules plenes de modèstia i gratitud.
Emmarcant el programa per a instruments solistes vam interpretar dues obres de l’homenatjat mestre Oltra: Variacions per a infants per obrir el concert i Montmagastre per tancar-lo.
Les obres solistes interpretades van ser Hylda, de Josep Reynaud, per a trompeta solista per part de Carles Herruz, amb arranjament per a cobla de Jordi León.
El nostre contrabaixista Joan Druguet va interpretar En Cacaliu, sardana de Joaquim Serra, obligada de contrabaix.
Marc Timón readaptava una obra seva, de tres moviments, -original per a violí i orquestra i que ja havia adaptat per a trompeta i cobla- per a tible i cobla. Ell mateix es va fer càrrec d’interpretar la part solista amb el tible.
Iniciant la segona part, Pep Moliner va recuperar una sardana de Josep Blanch Reynald, obligada de fiscorn, que havia caigut en l’oblit: Marramaus.
Una altra de les obres més esperades era, sens dubte, la Romança de Joan Lluís Moraleda, per a tenora solista. L’autor la va escriure pel gran intèrpret de tenora Jaume Vilà. En aquesta ocasió va ser interpretada pel nostre tenora solista, Enric Ortí, que va ser molt aplaudit també pel mateix Moraleda, que va assistir al concert.
Per finalitzar les obres solistes Xavi Torrent
interpretava Le merle blanc, polca per a flabiol i cobla, amb arranjament i cadència de Jordi León.
Fotografia: Francesc Botet
Filed under: 2n cicle de música per a cobla a l'Auditori, Memorial Joaquim Serra
El diumenge 15 de novembre va tenir lloc el Memorial Joaquim Serra, aquesta vegada inclòs dins del 2n cicle de Música per a Cobla a l’Auditori, amb les cobles Mediterrània i Sant Jordi – Ciutat de Barcelona.
Com és habitual, pel Memorial es solen estrenar obres de música per a cobla que l’Associació Músics per la Cobla encarrega a diversos compositors, hagin escrit o no per a cobla. Aquesta vegada, dos dels compositors escollits provenien de l’altra banda de l’oceà Atlàntic, concretament, dels Estats Units: Kevin Kaska i Louis Stewart.
Va ser el nostre compositor i tible Marc Timón qui va posar en contacte a Jesús Ventura i Josep Maria Serracant, de Músics per la Cobla, amb els compositors Nord-americans. Concretament amb Kaska, amb qui ja es coneixien i que, a la vegada, es va posar en contacte amb el seu mestre, Stewart, per endinsar-se en aquesta primera experiència com a compositors de música per a cobla, una formació que ni tan sols coneixien.
Amb tres assajos vam muntar la Rhapsody for Cobla de Kaska i Symposium for Piano and Cobla d’Stewart. El mateix Stewart s’encarregava d’interpretar al piano, com a solista, la seva pròpia composició, mentre que Kaska es feia càrrec de la direcció d’ambdues obres. Tots dos van mostrar-se molt satisfets amb el resultat si bé, en un principi, els va sobtar la forta sonoritat de la cobla, sobretot la dels seus instruments de canya.
El Symposium d’Stewart és una obra de curta durada i minimalista, una mica a l’estil del seu compatriota Steve Reich, com el mateix Stewart confessava en una entrevista al Nydia, amb un caràcter marcadament Nord-americà. La Rhapsody for Cobla de Kaska ens transportava, potser, als escenaris de Hollywood.
Ambdós compositors van coincidir en considerar que la música per a cobla seria molt ben rebuda als Estats Units i que la cobla és una formació que cal tenir en compte i que s’hauria d’exportar fora del nostre país.
El dia del concert les coses van funcionar bé i el nombrós públic que va poder gaudir d’aquesta nova música, va acollir amb entusiasme la música americana interpretada amb els nostres instruments.
No cal dir que per a nosaltres va ser una molt grata experiència que desitgem que tingui continuïtat en el futur i que no es quedi, una vegada més, en una anècdota passatgera. L’únic que lamentem és que faci falta que dos Nord-americans importin la seva música a la nostra formació més característica perquè se’n faci ressò als mitjans de comunicació. Va sent hora que la cobla i la nostra música surti de l’armari d’una vegada per sempre.
La Mediterrània, al seu temps, va estrenar una obra de Josep Padró: El plor d’Àfrica, per a violí (Ariadna Padró) i cobla, que va dirigir Bernat Castillejo.
A banda de les estrenes, la cobla Sant Jordi vam interpretar la sardana Balada mediterrània de Rafael Ferrer; i la Mediterrània El Xicarró de Joaquim Serra, Delectació de Josep Serra i Ofrena de Josep Maria Ruera.
A dues cobles vam interpretar la suite en quatre moviments Les Guilleries d’Eduard Martí i Teixidor i la sardana Sincerament Eduard d’Enric Ortí.
El concert va comptar amb l’assistència de Joaquima Serra, Quimeta, filla del compositor al qual es recorda any rera any amb aquest concert que se li fa en memòria i agraïment pel seu llegat musical tan estretament vinculat al món de la cobla.
Fotografia: Francesc Botet
Filed under: 2n cicle de música per a cobla a l'Auditori
El passat dissabte 17 d’octubre començava el 2n cicle de Música per a Cobla a l’Auditori de Barcelona.
En aquesta ocasió, es podria dir que la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona vam oferir un concert doble: una primera part la cobla sola, dirigida pel nostre director titular, Xavier Pagès, i la segona part amb el Lluís Vidal Trio, en la qual vam estrenar una obra composada i dirigida pel mateix Lluís Vidal.
La primera part estava configurada per encabir-hi autors clàssics i contemporanis, sardanes i música per a cobla. Es tractava d’un programa arriscat, molt delicat i difícil, sobretot pel paper del primer tenora, interpretat per l’Enric Ortí, que va tornar a meravellar a tothom, sobretot amb la interpretació de la sardana Isabel de Juli Garreta, rarament programada degut precisament a l’extrema dificultat del paper de tenora solista, i també amb la sardana de Fèlix Martínez i Comín: Serenata de primavera.
El programa es completava amb sardanes no gens menys valuoses: Tornaboda d’Agustí Borgunyó, Barcelona, La Ciutat de Josep Maria Ruera, extreta del seu Tríptic laietà i la contemporània Dotze lustres de Xavier Pagès, guardonada amb una menció especial del jurat a la innovació al Memorial Fèlix Martínez Comín de l’any 2006.
Acabàvem la primera part amb una obra per a cobla de Jordi Lara: La família Capdellúpia, una mascarada de tall humorístic dedicat a aquesta coneguda i peculiar família vigatana, representada cada any pels Nans de Vic per les festes de Sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat.
El programa de la segona part estava format, com dèiem, per l’estrena d’una sola obra per a cobla i trio de jazz (piano, contrabaix i bateria). La llegenda de Sant Jordi consta de quatre moviments que il·lustren musicalment la llegenda més famosa del nostre país. Lluís Vidal, autor de la música, va fusionar, en la seva primera composició per a cobla, la sonoritat més rústica i tradicional, basada en motius de tall popular i arcaic, però modernitzat, amb la música jazz. Així, el diàleg constant entre el trio i la cobla ens transportava a la cova del drac, on es despertava La fera ferotge (1er moviment), ens presentava, a continuació, els personatges nobles de la llegenda La donzella i el cavaller (2n mov.), presenciàvem La lluita protagonitzada pel drac i el cavaller i, finalment, la Celebració, en format de sardana.
Durant els diversos moviments, el trio participava tant com a formació integrada dins la cobla, com a formació solista, amb diversos solos que denotaven l’elevadíssim nivell i solvència musical del consolidat Lluís Vidal Trio amb cadascun dels seus integrants: Masa Kamaguchi al contrabaix, David Xirgu a la bateria i el mateix Lluís Vidal al piano.
Després dels entusiastes i generosos aplaudiments per part del públic vam interpretar, com a bis, els “llargs” de la sardana de la Celebració; compassos que tancaven, doncs, el primer concert d’aquest segon cicle de música per a cobla a l’Auditori.
