Filed under: Cicle "Cobla, Cor i Dansa" al Palau 2010
El dissabte 17 d’abril, la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona i la Coral Polifònica de Puig-Reig vam oferir, dirigits per Ramon Noguera, el quart concert del cicle Cobla, Cor i Dansa al Palau.
Va ser un concert de tres parts, encara que només es va fer pausa pel descans entre la primera i la segona.
A la primera part vam actuar la Sant Jordi, sense director. Vam oferir un programa de sis sardanes: Un racó de claustre, primera sardana que va composar Josep Maria Bernat, l’any 1962; Hivernal de Lluís Lloansí, Un dia de març de Josep Solà, Pel fill que no vindrà, de Ramon Serrat, Delectança de Domènech Moner i la sardana obligada de contrabaix En Cacaliu de Joaquim Serra.
La Coral Polifònica de Puig-Reig va actuar també en solitari, dirigida per Ramon Noguera. Van interpretar la pastorel·la Les flors de maig de Josep Anselm Clavé, la cançó Confidència, amb música de Joaquim Serra i Manuel Oltra i l’havanera Amor mariner de Manuel Oltra.
No va ser fins a la tercera part que ambdues formacions ens vam fusionar per oferir quatre peces conjuntament, dirigits pel director de la coral, Ramon Noguera. Junts, doncs, vam interpretar Atzar de Manuel Saderra i Puigferrer, la cançó i marxa Fidelitat de Francesc Cassú, Cant trist de Fèlix Martínez Comín i Placidesa de Lluís Albert.
Agraint els aplaudiments d’un abundant i generós públic, vam oferir la sardana Carícies de Josep Vicenç, l’avi “Xaxu”.
Filed under: Cicle "Cobla, Cor i Dansa" al Palau 2010
El segon concert del cicle “Cobla, cor i dansa” d’aquest any va tenir lloc al Palau de la Música Catalana el passat dissabte 20 de març. Aquesta vegada -i per gran privilegi per part de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona-, el director convidat va ser el reconegut i prestigiós director Edmon Colomer.
Amb ell vam treballar al llarg de la setmana per preparar l’ampli i ambiciós programa, que incloïa des de grans clàssics de la sardana i el ballet fins a una estrena del compositor Jesús Rodríguez Picó.
La primera experiència intensiva de Colomer amb la cobla va ser, per part nostra, tot un esdeveniment. Amb poques paraules n’hi havia prou per anivellar volums, ajustar l’afinació, polir l’articulació i dibuixar el fraseig. Amb ell vam redescobrir i reviure els grans clàssics dels quals parlàvem, com són les sardanes Amical de Ricard Lamote de Grignon, Matinada de Juli Garreta i Sol ixent i Camperola d’Eduard Toldrà.
Rere el gest de Colomer, els solistes de la cobla van oferir el millor d’ells mateixos. Es respirava quelcom especial en l’ambient, com si el Palau sencer fos conscient d’estar vivint un moment històric i memorable.
Alternant els clàssics amb els contemporanis es van anar succeïnt les diferents obres del programa. Sirenes d’Albert Guinovart era precedida per la Glossa per a un ballet d’Agustí Borgunyó i pel vals – masurca Pepita de Manuel Oltra.
Rodríguez Picó es va estrenar en l’àmbit de música per a cobla amb les Danses d’Armilla, partint de la vessant més popular de la música per a cobla, però desdibuixada en un llenguatge que defuig la tonalitat.
La segona part, a banda de les esmentades sardanes de Toldrà i Garreta, incloïa dos ballets ben coneguts de Joaquim Serra: la Gala de Campdevànol i la Dansa de Castellterçol, i un altre d’Eduard Toldrà: les Danses de Vilanova, que van agafar una nova dimensió sota la sàvia clarividència de Colomer.
Cloïa el concert un altre gran clàssic de la música per a cobla: Els tres tambors de Joaquim Serra.
Agraïts pels aplaudiments de la gran quantitat de públic que es va aplegar al Palau, vam oferir la sardana Matinada de Pérez Moya com a propina i, encara, Camperola de Toldrà, com a bis.
Filed under: Cicle "Cobla, Cor i Dansa" al Palau 2010
El cicle “Cobla, Cor i Dansa” va arrencar al sanejat Palau de la Música Catalana el passat dissabte sis de març.
Dirigits per Xavier Pagès, vam oferir un programa format per dues parts ben diferenciades. La primera part estava formada gairebé íntegrament per música de compositors contemporanis: La sardana De verd colgada de Concepció Ramió obria el concert, seguida de l’obligada de trompeta El cornetaire de Joan Josep Blay, interpretada per Carles Herruz a la trompeta solista.
El concert continuava amb una obra de format lliure del mateix Xavier Pagès: Des de terres americanes, que la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona interpretava sis anys després de la seva estrena. Es tracta d’una composició de molt difícil execució, sobretot pels instruments de doble canya, fins al punt que s’havia arribat a dir que no era possible d’interpretar-la amb aquests instruments. La tossuderia de l’autor, però, sumada a l’elevat nivell dels músics –tan els d’aquell ja llunyà 2004, com els que encara hi són i els que han arribat recentment- i a la feina ben feta, van portar l’obra als escenaris fins arribar al Palau de la Música, on va tenir una bona acceptació del públic.
Tancava la primera part una obra de tot un clàssic del s.XX: Rafael Ferrer, amb la suite Mediterrània 3, formada per tres moviments no massa extensos, cadascun d’ells, un petit poema.
La segona part estava formada íntegrament per sardanes d’Enric Morera: La festa major, composada a partir de diverses melodies populars de la Festa Major de Sitges, La nostra Roser, Amor perdut, la sardana pòstuma Les voltes de Girona, instrumentada per Narcís Paulís, Serra amunt i, per acabar el concert, L’Empordà, una de les seves sardanes més emblemàtiques i que ha esdevingut tot un símbol no només per aquest petit tros de terra del nord-est de Catalunya, sinó per tot el principat.
Després del clamorós aplaudiment que ens va dedicar el públic, no podien faltar un parell de sardanes que vam reservar com a bisos, tan o més emblemàtiques que la darrera sardana interpretada dins del programa del concert: La sardana de les monges i La santa espina, tot un himne que va ressonar, una vegada més, per les parets magistralment dissenyades per Domènech i Montaner.
