Filed under: Últims esdeveniments, Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols
El cap de setmana del 13 i 14 d’agost vam participar en el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Enguany ho vam fer per partida doble, oferint un concert el dia 13 i un altre el dia 14.
El concert del dia 13 s’emmarcava dins del XVIII Concert de Sardanes i Música de Cobla, en el mateix festival, que comptava també amb la participació de la Cobla Ciutat de Girona, dirigida per Marcel Sabaté.
La Sant Jordi, dirigits per Tomàs Grau, ens fèiem càrrec de la primera part del concert amb una estrena singular. Presentàvem “Cants d’amor i de mort”, suite de poemes d’Ausiàs March per a veu, dos violins, violoncel i cobla, original de Joan Díaz.
La convidada estel·lar per a l’ocasió va ser la cantant Núria Piferrer, més coneguda pel seu nom artístic: Névoa. Maria Roca i Víctor Calsamiglia als violins i Manuel Martínez del Fresno al violoncel formaven el quartet de corda (amb Joan Druguet al contrabaix), situat a la dreta de la cobla a l’escenari.
Si bé d’entrada el concert s’havia de dur a terme a l’Espai Port, l’escassa venda d’entrades anticipades va demanar prudència i acollir-nos a l’auditori de Sant Feliu. No sabem ben bé què va passar, però la promoció del Festival no va incloure el concert de Sardanes i Música de Cobla als programes impresos ni tampoc a les falques de la televisió local.
El dissabte 13, doncs, a les deu de la nit vam aparèixer a l’escenari de l’auditori. Névoa va sortir radiant a l’escenari, amb un vestit vermell potenciat pel rerefons de camises fosques, americanes negres i corbates color de vi. Vam interpretar la suite no com una unitat, sinó com un conjunt de set cançons entre les quals hi tenien cabuda els aplaudiments del públic, que prou es va esforçar a omplir el buit de les butaques sense ocupar amb el so de les seves mans.
La Ciutat de Girona, dirigida per Marcel Sabaté, es va fer càrrec de la segona part amb un repertori de temàtica medieval: les sardanes Cavalleresca de Joaquim Serra i Castell de Farners de Josep Coll, la Dansa medieval de Vic de Jordi Lara i una altra sardana per acabar: La Porta Ferrada d’Antoni Ros Marbà.
Vam finalitzar el concert amb una sardana a dues cobles: La darrera florida de Lluís Lloansí. Els aplaudiments del públic ens van fer interpretar EL bis: Juny, de Garreta.
* * *
Abans d’interpretar Juny a dues cobles, el Marcel Sabaté, director de la Ciutat de Girona, es va dirigir al públic assistent i amb una clara al·lusió a les paraules d’Stravinsky va dir: “Demà tindran més Garreta”.
Efectivament, el diumenge 14 d’agost a les set de la tarda, la Sant Jordi, dirigits per Tomàs Grau, participàvem en el 49è Festival de la Porta Ferrada seguint el fil iniciat l’any passat, presentant l’edició de les primeres sardanes de Juli Garreta. Aquesta edició, a càrrec de Bernat Castillejo i Anna Costal per l’editorial Tritó, consta de tres volums amb les 37 primeres sardanes del compositor ganxó.
La primera part del concert constava, doncs, de cinc d’aquestes fins ara inèdites sardanes: La llumanera, L’aubada, Boirines, La filla del marxant i La rondalla. Vam comptar amb la participació de Jordi Giménez interpretant el paper de segon trombó. El públic de Sant Feliu les va acollir amb el mateix entusiasme que demostren sempre que tenen l’ocasió d’escoltar música del compositor il·lustre de la població.
La segona part del concert constava de música per a cobla d’autors contemporanis: les sardanes Equívoca de Manuel Oltra, El somni de la princesa Nerídia de Marc Timón, Terra de Cavallers d’enric Ortí i la Suite Segarrenca de Joan Lluís Moraleda.
Exhaurit el programa es va produir una situació còmica. El públic va aplaudir, demanant un bis. Com que la nostra intenció era interpretar una altra sardana de Garreta, el Jordi Giménez va tornar a entrar a l’escenari. Mentre això es produïa, el públic va deixar d’aplaudir, entenent que ens disposàvem a interpretar el bis. Alguns músics de la fila del davant no es van adonar que el Jordi s’estava preparant i veient que el públic deixava d’aplaudir, van començar a sortir de l’escenari. Evidentment, el públic va replicar de seguida, amb més aplaudiments.
Encara amb el somriure als llavis per la situació, el Tomàs va donar l’entrada de la primera propina: Juny. Com era d’esperar, en finalitzar la sardana, el públic es va posar dempeus, aplaudint encara amb més efervescència. Vam oferir-los, doncs, una segona propina: Llicorella. Una altra de les grans d’un dels grans: JULI GARRETA.
