Filed under: Últims esdeveniments, Temporada de Música per a Cobla a l'Auditori
Aquesta setmana la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona hem tornat a viure un esdeveniment excepcional a l’Auditori de Barcelona en els assajos i el concert que vam fer amb el Niño Josele i amb el quartet de jazz format pel Joan Díaz al piano, el Gabriel Amargant al saxo, el Pep Pérez Cucurella al baix i el David Gómez a la bateria. Amb una combinació de temes dels dos darrers treballs discogràfics del Niño Josele, Española i Paz, la cobla vam fer les funcions de big band per interpretar els temes que, sense poder-se etiquetar com a flamenc o com a jazz, sens dubte parteixen d’aquests dos llenguatges.
El Joan Díaz es va encarregar de fer funcionar aquesta banda tímbricament tan complexa i aparentment tan allunyada amb uns arranjaments que mantenien la cobla a un discret segon pla, mentre el Niño Josele dialogava amb els excel·lents músics de la banda. De fet, ell mateix va confessar, durant la prova acústica, trobar-se estrany en la disposició dalt l’escenari, situat a primer terme, amb la banda distribuïda al seu darrere i la cobla a l’extrem dret de l’escenari.
El Niño Josele és un gran comunicador i el seu llenguatge és la música. Partint del flamenc, va oferir la seva visió de la música de Bill Evans al seu disc Paz. I, com a músic i amant de la música que és, li agrada comunicar-se no només musicalment amb qui comparteix escenari, sinó també visualment. Per això es trobava estrany quan els solos de saxo, piano, baix i bateria sonaven al seu darrere i ell no tenia contacte visual amb els músics, perquè li agrada dialogar i interactuar amb cadascun dels solistes.
Aquesta incomoditat, però, ningú l’hauria sospitada durant el concert, que va arrancar amb la força de l’arrel flamenca amb el Niño Josele tot sol dalt l’escenari interpretant Camino de Lucía i que s’havia de mantenir fins al final, després d’obsequiar al públic que aplaudia dempeus a platea amb el tema Waltz for Debby de Bill Evans. Entre l’un i l’altre, onze temes més, del mateix Josele o d’Evans. Temes per a trio (guitarra, baix i bateria), per a quintet (afegint-hi el piano i el saxo), per a duet (amb un magnífic Joan Díaz a la melòdica i el Niño Josele esplendorós a la guitarra), per tota la banda amb la secció de metalls de la cobla o amb la cobla sencera. Una varietat tímbrica que, sumada a l’excel·lent gust i distribució dels temes i, per damunt de tot, al talent del Niño Josele i dels músics de la banda, van fer que el concert passés en un sospir.
Tot i la platea de la sala Oriol Martorell plena, encara ara no comprenem com pot ser que aquesta música no interessi a prou gent com per haver-lo pogut dur a terme a la sala gran de l’Auditori, la Pau Casals, tal i com estava previst. Teníem un músic d’elit reconegut internacionalment. Teníem una banda formada per quatre músics d’autèntic luxe. Què manté la gent allunyada del so de la cobla, del flamenc, del jazz, de tot a la vegada? El desconeixement? Els prejudicis? Quina llàstima! Per part nostra només podem esperar que aquest concert es repeteixi. Potser més enllà de l’Ebre o dels Pirineus. Potser a l’altra banda de l’Atlàntic. Aleshores, després de voltar món, ens sentirem dir des d’aquí: “I quan penseu fer-ho a Catalunya, això?” De moment ja ho hem fet i volem agrair enormement a les tres o quatre-centes persones que s’ho van creure des del principi i que ahir ens van tornar amb forma d’aplaudiments el que des de l’escenari els vam oferir amb música.
Enllaços:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/214856
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/cobla-sabor-sha-descobrir-1400011
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/499823.html
Filed under: Últims esdeveniments, Temporada de Música per a Cobla a l'Auditori
El passat 20 de novembre va tenir lloc el Memorial Joaquim Serra dins de la Temporada de Música per a Cobla a l’auditori, amb la participació de la cobla Mediterrània i la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, amb la col·laboració i coordinació de Músics per la Cobla. Com cada any, des d’aquesta entitat i en motiu del Memorial, s’encarreguen dues obres d’estrena a autors contemporanis. Aquesta vegada els escollits van ser el català Francesc Rius i el compositor i saxofonista britànic Tim Garland.
En un programa a l’entorn de la nissaga dels Serra i del Memorial al Quimet, ambdues cobles vam participar en solitari i de manera alternada, a més d’actuar conjuntament, sempre sota la direcció de Tomàs Grau, director titular de la Sant Jordi, exceptuant les obres d’estrena, dirigides pels mateixos compositors.
Va iniciar el concert la Mediterrània, amb La font de les rondalles del pare del Joaquim: Josep Serra. Seguidament van interpretar Ofrena, ara sí, de Joaquim Serra i, per tancar la seva interpretació en solitari a la primera part, Sant Jeroni de la Murtra de Joan Pich Santasusana.
La Cobla Sant Jordi – ciutat de Barcelona vam iniciar la nostra actuació amb una breu peça que Rafael Ferrer va compondre in extremis per ser interpretada al pas del fèretre de Joaquim Serra per la Rambla de Barcelona: Adéu Quim (In memoriam). La música de l’homenatjat va respondre amb la contundència de la seva llum amb la sardana Empordanesa. Vam concloure la primera part amb l’estrena de Tim Garland Fandfare and Fantasy for Catalonia, que ell mateix va dirigir. L’obra, amb un llenguatge proper al del jazz i amb un caràcter marcadament rítmic va ser molt ben acollida per part del públic que omplia, pràcticament, la sala Oriol Martorell de l’Auditori.
Després d’un breu espai pels parlaments i reconeixements de les entitats, autors i persones implicades amb el Memorial, es va fer el descans.
La segona part s’iniciava amb la segona estrena de la tarda: Suite Mediterrània de Francesc Rius, dirigida pel mateix compositor i interpretada per la cobla Mediterrània.
A continuació, la Sant Jordi vam celebrar un aniversari molt especial: el desè aniversari de les Variants de Color de Joan Albert Amargós, que retornava a la programació del Memorial. En vam fer una interpretació elèctrica, amb un tempo arriscat que va fregar el llindar de la nostra capacitat interpretativa. Som humans, no ens n’amaguem i, de vegades, l’entusiasme i l’emoció del moment ens desborden i la qualitat de l’execució se’n veu afectada. Dit això, si deixem de banda els accidents d’encaix que van sorgir, ningú ens podrà negar que hi vam posar tota la intenció per fer sonar aquesta obra amb tota l’energia que el seu autor hi va dipositar quan la va escriure.
Amb les Variants finalitzaven les actuacions per separat i arrancava la recta final amb ambdues cobles fusionant-se per formar un sol conjunt instrumental. Amb aquesta disposició semblant a les peces d’escacs en un taulell no gens bèl·lic com és l’escenari de l’Auditori, vam unir esforços per interpretar La Moixaranga d’Algemesí, reinstrumentada a dues cobles pel seu mateix autor, òbviament: Joaquim Serra, de nou. Per finalitzar el concert vam interpretar una obra de Josep Maria Bernat escrita, també, per a dues cobles: L’esquirol.
Els habituals del memorial ja saben que, com a bis, se sol interpretar una altra sardana de Joaquim Serra escrita per a dues cobles: Primaveral. Va ser així en aquesta ocasió i, esperem, que per molts Memorials més. Si Stravinsky hagués tingut l’oportunitat i la sort d’haver conegut la música de Joaquim Serra i Corominas, no tingueu cap dubte que també hauria exclamat: “Més Serra!”
Enllaços relacionats:
http://www.tv3.cat/videos/3828291/El-jazzman-Tim-Garland-compon-una-obra-per-a-cobla
Filed under: Temporada de Música per a Cobla a l'Auditori
El Cicle de Música per a Cobla a l’Auditori ha derivat en la Temporada de Música de Cobla en la qual, a partir d’ara, hi tenen cabuda altres propostes d’altres cobles del nostre país, com La Principal de La Bisbal i la Cobla Catalana dels Sons Essencials.
La Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona vam inaugurar la temporada 2011 – 2012 amb una col·laboració amb el Lluís Vidal trio i la Carme Canela, interpretant “els nostres estàndards”, terminologia jazzística per definir el nostre repertori de cançons populars. El Lluís Vidal ja va fer un enregistrament dels nostres estàndards dotant-los d’una sonoritat pròpia del jazz justament amb el seu trio i la Carme Canela. El mateix Vidal es va fer càrrec dels pertinents arranjaments per a cobla que es van poder sentir en el concert del passat set d’octubre a la sala Oriol Martorell.
El concert va iniciar-se amb una primera part on la cobla vam interpretar quatre sardanes de concert composades a partir de cançons populars catalanes. Vam començar amb El testament d’Amèlia de Joan Lamote de Grignon, sardana que s’inicia amb una introit de flabiol escrita a partir del tema de la cançó. Vam seguir amb La cançó del lladre de Joan Lluís Moraleda.
Van completar la nostra intervenció en solitari la sardana Des del primer dia de Marc Timón, composada a partir de la cançó d’El tramvia de Mataró i La filadora, petita joia de Manuel Oltra, composada a partir de la mateixa melodia popular que la del tramvia, tot i que en les cançons originals la lletra no sigui la mateixa.
El testament de n’Amèlia va tornar a sonar, aquesta vegada, però en la versió que el Lluís Vidal va escriure per al seu trio i per a tenora solista, interpretada magistralment per Enric Ortí en un moment màgic de la nit.
Carme Canela va entrar a l’escenari, afegint-se a les dues formacions fusionades per interpretar la cançó d’El mariner i La filla del marxant.
Després d’aquestes dues cançons, la cobla ens vam retirar de l’escenari per donar pas a un canvi de color. Carme Canela va interpretar amb el trio de Lluís Vidal, amb Marko Lohikari al contrabaix i David Xirgu a la bateria, Olles, olles, Els fadrins de Sant Boi i, amb l’acompanyament de les tecles i prou, la cançó de bressol No, ni, no.
La Sant Jordi vam tornar a l’escenari per encarar l’últim tram del concert. Abans, però, la Carme Canela va voler presentar tots i cadascun dels músics que compartíem escenari amb ella, la qual cosa sempre s’agraeix i més quan prové d’iniciativa pròpia d’una artista com ella.
Amb tots els músics dalt l’escenari vam interpretar, doncs, Els tres tambors, amb un Xirgu a la bateria que per ell sol ja far valer el preu de l’entrada, oferint un autèntic recital a cada concert.
El pastoret va ser la peça escollida per cloure la vetllada, amb un breu bis de l’última part de la mateixa peça per acomiadar-nos d’un generós públic que va deixar poques butaques sense ocupar.
